Un any més, i ens agradaria que fos el darrer, les Bagastranes hem dit PROU i hem reivindicat el cessament de la violència masclista, o vers les dones, com vulgueu dir-ne.

El nostre modest, però sincer, homenatge a totes les dones assassinades en mans de les seves parelles al llarg de 2012 ha consistit en la lectura del manifest, una encesa d’espelmes i una ofrena floral a base de pensaments liles.

També varem projectar un audiovisual en el qual dones famoses: artistes, cantants, presentadores, esportistes ….. també deien PROU a la violència masclista.

                                                                  MANIFEST 25-N 2012

Un any rere altre ens trobem en aquesta data, recordant totes aquelles dones que pateixen, tantes vegades sense admetre-ho, la violència de gènere.

Comencem per donar dades?

 Amnistia Internacional es fa ressò de casos de violència envers les dones arreu del món: drets de les dones estancats a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica tot i tenir les dones un paper primordial a la “primavera àrab”; violència sexual a Haití, on els campaments de desplaçats s’han convertit en una trampa per a dones i nenes; criminalització de dones a Nicaragua per avortaments; violència sexual inacabable a Colòmbia, tràfic de blanques a Kosovo davant la passivitat de les autoritats; violència dins la família per sobre del 33% a Turquia… i tants d’altres… però no cal anar tan lluny, lamentablement.

 14 casos coneguts de dones mortes hi ha hagut enguany a Catalunya per causa de violència masclista en l’àmbit de la parella. El doble que el 2011. I només 1 havia posat denúncia amb anterioritat.

Més de 325 agressions sexuals, 12 matrimonis forçats, i 16 nenes ateses per mutilacions genitals femenines!

 A tot l’Estat espanyol són 57 les dones que ja no pateixen més.

 I tot això perquè? Què hi pot haver darrere la ment d’algú que arriba a maltractar fins a la mort  la persona que és més a prop seu? Cada any ens preguntem què podem fer per evitar-ho, però sembla que anem a pitjor… i la crisi no ens ajuda, és cert… què pot fer una persona sola davant una hipoteca que ens és una  presó?  Coi de crisi que està portant la violència familiar fins a altres nivells, pares-fills, desnonaments que fan arribar al suïcidi…

 Continuem, almenys, clamant contra aquest tragèdia, per intentar conscienciar el món contra la violència en general, i en concret contra les dones.  Continuem defensant la igualtat, el respecte i la tolerància, continuem sensibilitzant el nostre entorn per identificar i denunciar aquest problema, i continuem educant els nostres fills i filles per tal que tinguin un futur més esperançador i se’ls garanteixi el dret elemental a viure sense violència.